Article per a NaN-tic publicat a www.smartchanges.biz 


 

La innovació no sempre dóna resultats immediats. A vegades cal esperar molt de temps per obtenir beneficis econòmics. I, de fet, quan més avançada al seu temps sigui una idea, possiblement més trigui a triomfar. És per aquest motiu que les grans companyies sovint opten per diversificar la seva inversió en R+D+I. Estratègicament els convé molt tenir un peu posat en possibles futures àrees de negoci, encara que els resultats s’hagin de fer esperar o fins i tot encara que no arribin mai.

© PHILIPS THIS PHOTOGRAPH IS FREE FOR EDITORIAL (NON-COMMERCIAL) USE WITH PHILIPS-RELATED SUBJECTS

© PHILIPS

Un dels casos més extrems que il·lustra aquesta idea l’ha protagonitzat Philips, la històrica firma d’il·luminació. Aquesta companyia holandesa va ser fundada l’any 1891 per Gerard Philips i el seu pare Frederik amb l’objectiu de fabricar un invent que portava 12 anys petant-ho molt fort: la bombeta elèctrica1. La llum artificial va ser, a finals del segle XIX, un invent que deixa completament en ridícul la irrupció d’Internet a les nostres vides.

Els Philips van saber-ho veure de seguida, tot i que no van entendre la dimensió real del possible negoci fins que van reclutar al més espavilat de la família: Anton Philips. El germà petit va ser qui va tenir clar que calia invertir en enginyers i diversificar la producció per prendre la davantera a possibles competidors. Entre els anys 20 i 30 van introduir al mercat europeu productes ara tan consolidats com els aparells de ràdio, els aspiradors o les maquinetes d’afaitar elèctriques.

Però no totes les apostes van ser tan ben acollides pel mercat. El juliol de 1936, mentre a l’estat espanyol estàvem distrets amb l’inici d’una Guerra Civil, la revista del laboratori de recerca de Philips publicava un article sobre els avenços aconseguits amb la irradiació de plantes amb llums de neó2. L’article demostrava científicament que amb una il·luminació artificial eficient es podia cultivar en espais tancats i amb bon rendiment.

En aquell moment la idea no va despertar gaire interès. En canvi avui es coneix com “city farming” i gairebé sempre apareix relacionat amb conceptes com smart cities, sostenibilitat o resiliència. Què ha passat durant aquests 80 anys? Per què no va triomfar abans la idea?

D’entrada perquè no calia. L’agricultura tradicional permetia produir aliments suficients per proveir les societats més avançades. De fet, els conceptes “city” i “farm” no es van associar mai fins a finals dels anys 60 al Regne Unit, i va ser per culpa dels hippies, que van pensar que era una excel·lent idea completar les seves comunes amb animals de granja i petits horts urbans. Pocs anys després els punks van anunciar que les úniques crestes que hi hauria a les cases serien les seves i van donar per acabat l’experiment.

Això sí… La indústria, per la seva part, continuava investigant, si bé al ralentí. El problema principal era que els fluorescents del moment no oferien el rendiment desitjat. Consumien i dissipaven massa energia, no es podien programar i eren massa cars de fabricar i d’instal·lar si només es volien per fer créixer un enciam.

philips-cityfarm-4Però tres lletres van canviar-ho tot: LED. Aquesta nova tecnologia consumia un 75% menys que els fluorescents, durava 10 vegades més, no patia degradació lumínica, es podia programar, ocupava molt menys espai, concentrava més la llum… en fi, suposava un salt qualitatiu brutal en termes d’eficiència. Tot plegat, combinat amb l’increment de població a les ciutats i la reducció del sòl disponible per ser cultivat, van abocar als emprenedors del segle XXI a crear les anomenades granges verticals, és a dir, a cultivar a l’interior de naus industrials. I, per fi, els besnéts de la família Philips es podien començar a fregar les mans.

Segons les Nacions Unides, l’any 2050 la població mundial haurà incrementat en 2.500 milions de persones i la producció agrícola requerirà un increment del 70% del seu volum per satisfer-la. I el 80% del sòl cultivable ja s’està utilitzant. Amb aquest escenari tan poc engrescador per la humanitat, la solució passa per iniciatives com les de Green Sense Farms, una empresa situada als afores de Chicago que ha instal·lat 7.000 bombetes LED de Philips a l’interior d’una enorme nau de 30.000 m2 per produir 4.000 caixes de verdura a la setmana. Una verdura que ha estat mimada amb la quantitat i qualitat de llum ideal, sense pesticides i aliena a qualsevol inclemència meteorològica3. Philips assegura que amb la seva llum pot cultivar un enciam en només 38 dies, quan conreat tradicionalment triga entre 65 i 130 dies en funció de la varietat i l’època de l’any.

Estem preparats per menjar enciams fets en una fàbrica?  Segons Philips… sí. Durant els anys 2014 i 2015 la divisió de city farming del grup ha triplicat el seu personal i ha previst grans inversions pel futur immediat4. L’objectiu és crear sistemes modulars i escalables que incloguin il·luminació, irrigació i fertilització per simplificar el producte. Alguns clients de Philips asseguren que el retorn de la inversió arriba abans d’un any. I per si quedaven dubtes sobre la viabilitat de la nova àrea de negoci, la filial japonesa de General Elèctrics acaba d’arribar a un acord amb un grup empresarial d’horticultura per construir una granja vertical gegant amb l’objectiu de disputar el lideratge del mercat a Philips des del primer minut5.

La conclusió és clara.

 

FONTS

  1. 1. Israel, Paul (2000). Edison: A Life of Invention. John Wiley & Sons.
  2. Irradiation of plants with neon light”. Philips Technical Review. J.W.M. Roodenburg i G. Zecher. Juliol de 1936.
  3. The light fantastic“. The Economist. 17 de maig de 2014.
  4. “A farm on every street corner”. Fast Company. Corine Iozzio. Abril de 2015.
  5. The Future of Agriculture? Indoor Farms Powered by LEDs“. GE Reports. 18 de desembre de 2014.